DECLARACIÓ DE METGES I METGESSES A BARCELONA

Incineració de residus, medi ambient i salut humana

Opinió d’un grup de professionals de la salut.

1. La incineració de residus és defensada per algunes persones, institucions i

grups d’opinió argumentant la seva capacitat de produir energia a partir de

la combustió (valorització energètica), de fet, però, la incineració transforma

els residus en gasos, aigües contaminades, cendres (partícules en

suspensió) i escòries; aquests productes resultants són més tòxics que els

residus originals, és a dir, la incineració no “elimina” els residus sinó que els

concentra.

La denominació més pertinent hauria de ser "planta d’incineració amb

recuperació parcial d’energia", considerant el baix rendiment establert a la

Directiva Marc de Residus, comparable al d’una planta tèrmica de carbó. No

sembla doncs ambientalment correcte considerar aquesta energia com a

"font renovable".

2. Els productes o residus resultants de la incineració es poden dispersar pel

medi: l’aire, el sòl i l’aigua i, a través d’aquest medi, arribar als aliments i les

persones. Les cendres dels filtres s’han de dur a abocadors de residus

perillosos. La normativa vigent permet la utilització de les escòries en la

fabricació de ciment o en obra pública, malgrat que no es controlen les

dioxines, furans i altres Compostos Orgànics Persistents (COPs). La

incineració també genera aigües contaminades dels sistema de rentat de la

depuració de gasos que cal tractar.

3. Aquests productes resultants de la incineració contenen: partícules en

suspensió, moltes d’elles de mida molt petita (ultrafines) que passen

fàcilment als pulmons i allà s’absorbeixen a la sang, entre aquestes

partícules cal destacar els metalls pesants, compostos orgànics volàtils,

dioxines i furans, diòxids de sofre, monòxid i diòxid de carboni i altres

compostos transportats per aquestes partícules. Molts d’aquests productes

són tòxics, i tenen efectes cancerígens i teratògens, inclús a baixes

concentracions, per causa de la bioacumulació.

Tot i que les noves incineradores incorporen millores tecnològiques en els

sistemes de retenció de partícules i contaminants, cal tenir present que,

independentment de la tecnologia adoptada (de graelles, de llit fluïditzant,

de tambor rotatori,…) es produeixen inevitablement diversos milers de

substàncies contaminants; d’aquestes solament el 10-20% són conegudes.

La seva formació depèn, entre d’altres, del material que es destina a la

combustió, de la temperatura registrada i de la mescla totalment casual de

les substàncies en els forns. Des d’aquest punt de vista els residus

2

municipals poden ser els mes perillosos per l’extrema heterogeneïtat que

els caracteritza.

4. Aquests riscos per la salut i el medi es poden reduir però no es poden

“eliminar” del tot. Els dispositius de control de la contaminació de tots els

processos d’incineració, capturen i concentren els contaminants però no els

“eliminen” i així, encara que no hi haguessin incidents en aquests

dispositius, els contaminants són transferits a altres medis. Encara que

s’utilitzi la millor tecnologia de filtratge i depuració sabem que hi poden

haver ruptures i accidents, i més a mesura que la instal·lació es va envellint.

Hi ha antecedents suficients que han comportat abocaments greus de

contaminants a l’atmosfera. Per altra banda, la gestió dels residus tòxics

que es produeixen és complexa i també pot ser font de dispersió de la

contaminació al medi i les persones.

5. Existeix una contradicció entre el desenvolupament del Pla per la millora dela qualitat de l’aire a la Regió Metropolitana de Barcelona (una àrea

d’actuació de 40 municipis amb 73 mesures) que té per objectiu la reducció

de la contaminació atmosfèrica, sobretot de partícules i d’òxids de nitrogen

presents en concentracions per sobre dels nivells fixats per les directives de

la Unió Europea, i la proposta d’augmentar la quantitat de residus

municipals destinats a incineració que fa el “Programa Metropolità de Gestióde Residus Municipals 2009-2016” (PMGRM). Aquest Programa vol

augmentar la incineració dels residus actuals generats d’un 13%

(incineradora de Sant Adrià) a un 45% (nou incinerador de 450.000 tm/any)

la qual cosa implicaria un important augment de les partícules i

contaminants en suspensió a l’atmosfera.

Manifestem la nostra preocupació per la voluntat manifestada per la

proposta del Pla de Residus de cremar residus també a les grans fàbriques

productores de ciment existents a la zona metropolitana (Montcada i Reixac;

Sant Feliu de Llobregat; Sant Vicenç dels Horts i Vallcarca).

6. Actualment existeix una amplia experiència amb altres models de gestió de

residus municipals que disminueixen significativament els riscos per la salut

i el medi i són més sostenibles: la minimització en origen (d’envasos,

bosses de plàstic, etc.), la reutilització, la classificació en origen, la recollida

selectiva, el reciclatge de qualitat, el compostatge i la recuperació

energètica mitjançant digestió anaeròbica de la matèria orgànica. Aquest

model redueix les necessitats de matèries primeres, estalvia energia,

minimitza els efectes sobre el clima, els efectes negatius sobre la salut i el

medi, no té els elevats costos d’inversió i manteniment de la incineració i per

contra crea molts més llocs de treball. Això sí, no és el camí “fàcil” de les

solucions de final de canonada, sinó que demana impulsar amb decisió

aquesta nova cultura a tota la població i superar les dificultats.

3

7. Pensem que la incineració no ha de coexistir ni ser complementària amb els

models preventius. Si invertim elevades quantitats en plantes incineradores

caldrà amortitzar-les i cremar residus en la seva màxima capacitat. El

PMGRM proposa incinerar 750.000 tn/any, a més d’utilitzar residus

“preparats” en els ecoparcs com a combustible en les cimenteres. L’any

2008 en aquesta àrea metropolitana es van generar 1.633.284 tm de

residus municipals (1,42 kg/hab/dia), se’n van recollir selectivament 542.734

tm, la resta es va tractar als ecoparcs, es va cremar o es va portar a

abocadors. Es va recollir selectivament (no reciclar) el 45% del vidre, el

2l,8% del paper, l’11% dels envasos i el 25% de brossa orgànica. Multiplicar

per tres el volum de residus incinerats resulta del tot contradictori amb la

estratègia de seguir avançant en el model de reduir, reutilitzar i reciclar.

8. Com a professionals de la salut, compromesos amb els principis de la

promoció i la prevenció de la salut, volem manifestar la nostra preocupació

per la estratègia de incineració dels residus, ja que sempre suposa la emisió

a l’atmosfera de substancies tòxiques. Igualment ens manifestem a favor

d’un enfocament preventiu que posi tot l’esforç polític i social en la reducció,

la reutilització i el recliclatge, més saludables i més sostenibles socialment i

econòmicament .

Barcelona, juliol de 2009.

Josep Martí-Valls. Doctor en medicina. Centre d’Anàlisi i Programes Sanitaris.

(CAPS)

Carme Valls. Metgessa. Presidenta del Centre d’Anàlisi i Programes Sanitaris.

(CAPS)

Helena Fusté. Biòloga. Medi Ambient. Centre d’Anàlisi i Programes Sanitaris.

(CAPS)

Joan Benach. Doctor en Salut Pública (Johns Hopkins). Professor Titular de la

UPF.

Eduard Rodriguez-Farré. Doctor en Medicina. Professor d’Investigació a

d’Institut d’Investigacions Biomèdiques de Barcelona IIBB-CSIC. Cap del Grup

de Neurotoxicologia Ambiental de CIBERESP.

Miquel Porta. Doctor en Medicina. Epidemiòleg. Cap de la Unitat

d’Epidemiologia Clínica del IMIM i Catedràtic de Medicina Preventiva i Salut

Pública de la UAB

4

Manolis Kogevinas. Doctor en Medicina. Co-director del Centre de Recerca en

Epidemiologia Ambiental (CREAL) i Catedràtic de Medicina Preventiva

Universitat de Creta.

Francesc Macià. Epidemiòleg. Cap de la Unitat de Prevenció i Registre de

Càncer. Hospital del Mar.

Ferran Morell. Doctor en Medicina. Cap de servei de Pneumologia de

l’Hospital Universitari Vall d’Hebron

Andreu Segura. Doctor en Medicina. Epidemiòleg. Professor Associat de Salut

Pública del la UPF

Salvador Moncada. Doctor en salut pública. Institut Sindical de Treball, Ambient

i Salut (ISTAS).

Africa Raventós Canet. Pediatra, CAP La Rambla, Sant Feliu de Llobregat

Rafael Abad Rigola. Dr medicina de família i comunitària, CAP La Rambla ,

Sant Feliu de Llobregat.

Juan Antonio Ortega García. Dr en medecina, Unidad de Salud

Medioambiental Pediátrica, Hospital Universitario Virgen de La Arrixaca,

Murcia)

Júlia Garcia i Castell, Dra en medecina, Servei d’Anatomia Patològica, Hospital

de Sagunt, València).

Josep Ferrís i Tortajada, Dr en medecina, Unitat de Salut Mediambiental

Pediàtrica Unitat d’Oncología Pediàtrica Hospital Infantil Universitari La Fe



Quant a airenet

Som un grup de veïns i veïnes de Sant Feliu de Llobregat indignats per la intenció de la cimentera Sanson en incinerar residus.
Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

4 comentaris a l'entrada: DECLARACIÓ DE METGES I METGESSES A BARCELONA

Els comentaris estan tancats.