Opinió d’un grup de professionals de la salut.

1. La incineració de residus és defensada per algunes persones, institucions i

grups d’opinió argumentant la seva capacitat de produir energia a partir de

la combustió (valorització energètica), de fet, però, la incineració transforma

els residus en gasos, aigües contaminades, cendres (partícules en

suspensió) i escòries; aquests productes resultants són més tòxics que els

residus originals, és a dir, la incineració no “elimina” els residus sinó que els

concentra.

La denominació més pertinent hauria de ser "planta d’incineració amb

recuperació parcial d’energia", considerant el baix rendiment establert a la

Directiva Marc de Residus, comparable al d’una planta tèrmica de carbó. No

sembla doncs ambientalment correcte considerar aquesta energia com a

"font renovable".

2. Els productes o residus resultants de la incineració es poden dispersar pel

medi: l’aire, el sòl i l’aigua i, a través d’aquest medi, arribar als aliments i les

persones. Les cendres dels filtres s’han de dur a abocadors de residus

perillosos. La normativa vigent permet la utilització de les escòries en la

fabricació de ciment o en obra pública, malgrat que no es controlen les

dioxines, furans i altres Compostos Orgànics Persistents (COPs). La

incineració també genera aigües contaminades dels sistema de rentat de la

depuració de gasos que cal tractar.

3. Aquests productes resultants de la incineració contenen: partícules en

suspensió, moltes d’elles de mida molt petita (ultrafines) que passen

fàcilment als pulmons i allà s’absorbeixen a la sang, entre aquestes

partícules cal destacar els metalls pesants, compostos orgànics volàtils,

dioxines i furans, diòxids de sofre, monòxid i diòxid de carboni i altres

compostos transportats per aquestes partícules. Molts d’aquests productes

són tòxics, i tenen efectes cancerígens i teratògens, inclús a baixes

concentracions, per causa de la bioacumulació.

Tot i que les noves incineradores incorporen millores tecnològiques en els

sistemes de retenció de partícules i contaminants, cal tenir present que,

independentment de la tecnologia adoptada (de graelles, de llit fluïditzant,

de tambor rotatori,…) es produeixen inevitablement diversos milers de

substàncies contaminants; d’aquestes solament el 10-20% són conegudes.

La seva formació depèn, entre d’altres, del material que es destina a la

combustió, de la temperatura registrada i de la mescla totalment casual de

les substàncies en els forns. Des d’aquest punt de vista els residus

2

municipals poden ser els mes perillosos per l’extrema heterogeneïtat que

els caracteritza.

4. Aquests riscos per la salut i el medi es poden reduir però no es poden

“eliminar” del tot. Els dispositius de control de la contaminació de tots els

processos d’incineració, capturen i concentren els contaminants però no els

“eliminen” i així, encara que no hi haguessin incidents en aquests

dispositius, els contaminants són transferits a altres medis. Encara que

s’utilitzi la millor tecnologia de filtratge i depuració sabem que hi poden

haver ruptures i accidents, i més a mesura que la instal·lació es va envellint.

Hi ha antecedents suficients que han comportat abocaments greus de

contaminants a l’atmosfera. Per altra banda, la gestió dels residus tòxics

que es produeixen és complexa i també pot ser font de dispersió de la

contaminació al medi i les persones.

5. Existeix una contradicció entre el desenvolupament del Pla per la millora dela qualitat de l’aire a la Regió Metropolitana de Barcelona (una àrea

d’actuació de 40 municipis amb 73 mesures) que té per objectiu la reducció

de la contaminació atmosfèrica, sobretot de partícules i d’òxids de nitrogen

presents en concentracions per sobre dels nivells fixats per les directives de

la Unió Europea, i la proposta d’augmentar la quantitat de residus

municipals destinats a incineració que fa el “Programa Metropolità de Gestióde Residus Municipals 2009-2016” (PMGRM). Aquest Programa vol

augmentar la incineració dels residus actuals generats d’un 13%

(incineradora de Sant Adrià) a un 45% (nou incinerador de 450.000 tm/any)

la qual cosa implicaria un important augment de les partícules i

contaminants en suspensió a l’atmosfera.

Manifestem la nostra preocupació per la voluntat manifestada per la

proposta del Pla de Residus de cremar residus també a les grans fàbriques

productores de ciment existents a la zona metropolitana (Montcada i Reixac;

Sant Feliu de Llobregat; Sant Vicenç dels Horts i Vallcarca).

6. Actualment existeix una amplia experiència amb altres models de gestió de

residus municipals que disminueixen significativament els riscos per la salut

i el medi i són més sostenibles: la minimització en origen (d’envasos,

bosses de plàstic, etc.), la reutilització, la classificació en origen, la recollida

selectiva, el reciclatge de qualitat, el compostatge i la recuperació

energètica mitjançant digestió anaeròbica de la matèria orgànica. Aquest

model redueix les necessitats de matèries primeres, estalvia energia,

minimitza els efectes sobre el clima, els efectes negatius sobre la salut i el

medi, no té els elevats costos d’inversió i manteniment de la incineració i per

contra crea molts més llocs de treball. Això sí, no és el camí “fàcil” de les

solucions de final de canonada, sinó que demana impulsar amb decisió

aquesta nova cultura a tota la població i superar les dificultats.

3

7. Pensem que la incineració no ha de coexistir ni ser complementària amb els

models preventius. Si invertim elevades quantitats en plantes incineradores

caldrà amortitzar-les i cremar residus en la seva màxima capacitat. El

PMGRM proposa incinerar 750.000 tn/any, a més d’utilitzar residus

“preparats” en els ecoparcs com a combustible en les cimenteres. L’any

2008 en aquesta àrea metropolitana es van generar 1.633.284 tm de

residus municipals (1,42 kg/hab/dia), se’n van recollir selectivament 542.734

tm, la resta es va tractar als ecoparcs, es va cremar o es va portar a

abocadors. Es va recollir selectivament (no reciclar) el 45% del vidre, el

2l,8% del paper, l’11% dels envasos i el 25% de brossa orgànica. Multiplicar

per tres el volum de residus incinerats resulta del tot contradictori amb la

estratègia de seguir avançant en el model de reduir, reutilitzar i reciclar.

8. Com a professionals de la salut, compromesos amb els principis de la

promoció i la prevenció de la salut, volem manifestar la nostra preocupació

per la estratègia de incineració dels residus, ja que sempre suposa la emisió

a l’atmosfera de substancies tòxiques. Igualment ens manifestem a favor

d’un enfocament preventiu que posi tot l’esforç polític i social en la reducció,

la reutilització i el recliclatge, més saludables i més sostenibles socialment i

econòmicament .

Barcelona, juliol de 2009.

Josep Martí-Valls. Doctor en medicina. Centre d’Anàlisi i Programes Sanitaris.

(CAPS)

Carme Valls. Metgessa. Presidenta del Centre d’Anàlisi i Programes Sanitaris.

(CAPS)

Helena Fusté. Biòloga. Medi Ambient. Centre d’Anàlisi i Programes Sanitaris.

(CAPS)

Joan Benach. Doctor en Salut Pública (Johns Hopkins). Professor Titular de la

UPF.

Eduard Rodriguez-Farré. Doctor en Medicina. Professor d’Investigació a

d’Institut d’Investigacions Biomèdiques de Barcelona IIBB-CSIC. Cap del Grup

de Neurotoxicologia Ambiental de CIBERESP.

Miquel Porta. Doctor en Medicina. Epidemiòleg. Cap de la Unitat

d’Epidemiologia Clínica del IMIM i Catedràtic de Medicina Preventiva i Salut

Pública de la UAB

4

Manolis Kogevinas. Doctor en Medicina. Co-director del Centre de Recerca en

Epidemiologia Ambiental (CREAL) i Catedràtic de Medicina Preventiva

Universitat de Creta.

Francesc Macià. Epidemiòleg. Cap de la Unitat de Prevenció i Registre de

Càncer. Hospital del Mar.

Ferran Morell. Doctor en Medicina. Cap de servei de Pneumologia de

l’Hospital Universitari Vall d’Hebron

Andreu Segura. Doctor en Medicina. Epidemiòleg. Professor Associat de Salut

Pública del la UPF

Salvador Moncada. Doctor en salut pública. Institut Sindical de Treball, Ambient

i Salut (ISTAS).

Africa Raventós Canet. Pediatra, CAP La Rambla, Sant Feliu de Llobregat

Rafael Abad Rigola. Dr medicina de família i comunitària, CAP La Rambla ,

Sant Feliu de Llobregat.

Juan Antonio Ortega García. Dr en medecina, Unidad de Salud

Medioambiental Pediátrica, Hospital Universitario Virgen de La Arrixaca,

Murcia)

Júlia Garcia i Castell, Dra en medecina, Servei d’Anatomia Patològica, Hospital

de Sagunt, València).

Josep Ferrís i Tortajada, Dr en medecina, Unitat de Salut Mediambiental

Pediàtrica Unitat d’Oncología Pediàtrica Hospital Infantil Universitari La Fe

Tweet

Incineradors, salut pública i interessos econòmics: el posicionament d’un grup de metges

El consell de redacció d’EpidemiologiaPrevenzione ha rebut aquest text, signat per un nombrós grup de metges, sobre el tema indubtablement candent de l’impacte de la incineració dels residus sobre la salut. La direcció de la revista ha decidit de publicar-lo perquè està convençuda de la utilitat de debatre sense prejudicis sobre aquesta qüestió que, a més, posa en discussió el paper i els límits de l’epidemiologia (i dels epidemiòlegs) en les decisions sobre la salut pública.

Sembla oportú intervenir avui en el debat sobre els residus, les plantes d’incineració, el medi i la salut, donada l’actualitat extrema del debat. Actualitat prou testimoniada per la carta de Paolo Cacciari (Epidemiologia Prev 2007; 31:74-75), sobre les iniciatives (piquets informatius, manifestacions, vagues de fam) dels comitès d’acció italians de suport a l’hipòtesi "residu zero"; però també en les cròniques d’actualitat quotidiana es pot seguir la implicació sempre molt estesa de la magistratura sobre aquesta qüestió. A la regió de la Campània hem vist com s’incriminava la cúpula política i empresarial, així com alguns exponents importants dintre de la mateixa estructura del govern encarregada de la crisi dels residus. A Sicília són molt nombroses les irregularitats processals i les denúncies davant la fiscalia presentades per dirigents del Servei regional 3 per les agressions

sofertes, per la violació de les mateixes oficines, per la destitució amb pretexts del lloc de treball (dels responsables, cal recordar, "culpables" de no haver signat l’autorització per emetre als quatre grans incineradors previstos a l’illa).

A l’Emilia Romagna s’hi registra una denúncia davant la fiscalia de diversos metges; a Ferrara i a Mòdena una iniciativa semblant ha estat interposada pel mateix col·legi dels metges. Són molt nombroses, a més, les informacions, les denúncies, recursos i notificacions presentats per les associacions ecologistes, comitès, comunitats ciutadanes arreu del país. Perquè tot aquest clam? Quina mena d’interessos giravolten entorn als residus per a què aquesta qüestió sigui tant roent?).

Algunes premisses sobre aquesta qüestió són indispensables en primer lloc abans d’exposar allò que és l’objectiu principal d’aquest document, val a dir, entrar en el camp complex del tema residus-salut, i encara a la llum de les dades obtingudes a Forli en l’àmbit del projecte europeu Enhance Health¹ (Incrementar la Salut).

Antecedents

La incineració és solament un mètode de reducció del volum dels residus que produeix alhora residus que cal tractar de manera especial (cendres, escòries – compostes per la recombinació dels materials tractats), i nogensmenys tones de fums tòxics emesos a l’atmosfera.

La solució al problema de l’abocament dels residus existeix i avui està posada en pràctica: es compta amb 8 milions de ciutadans italians que practiquen la recollida porta per porta amb taxa segons producció que permet la separació de la fracció orgànica per fer-ne un compost de qualitat i la bona separació del paper, vidre, plàstics, llaunes, etc. Amb aquest sistema el 75-80% del material és recuperat i reintroduït al sistema productiu i aleshores el 25-30% de residus restants poden ser tractats amb mètodes que no comporten emissions particularment nocives, amb producció de material inert que pot ser emmagatzemat o utilitzat sense perill (a diferència de les cendres residuals produïdes en la incineració). La pràctica del sistema porta per porta ha determinat una reducció de la producció de residus del 2% aproximadament cada any (objectiu prioritari de la UE i declarat al nostre País), una major ocupació, disminució dels costos de gestió i aleshores una notable reducció de la taxa que paga l’usuari.

La normativa del tot il·legítima (ja sancionada per la UE) per la qual els residus són considerats font renovable d’energia, fa que el 80% dels recursos que han de ser destinats a finançar fonts renovables (pagats pels usuaris amb un 7% de les factures d’ENEL^) vagin adreçats a la construcció de plantes de biomassa i d’incineració. L’any 2006 per exemple, aquest tipus de plantes han absorbit 1.135.911.334 € sobre el total de 1.758.131.281 € dels fons disponibles (Assoambiente prot.n p59930).

A Itàlia substàncies abans classificades legalment com a tòxiques i nocives han estat després considerades fonts assimilables a les renovables i, com a combustibles, han gaudit dels mateixos incentius; per això, sempre l’any 2006, 2.179.884.346 € hi han estat destinats (Assoambiente prot.n.p59930).

Les dades de la comissió parlamentària d’investigació sobre el cicle dels residus i sobre les activitats il·lícites que hi estan connectades (doc. XXIII n.47, aprovat per la Cambra el 25 d’octubre de 2000) evidencien que "la gestió il·lícita representa una quota (…) superior al 30% que equivalen (…) a altres 35 milions de tones de residus (sobretot especials^) eliminades de manera il·lícita o delictiva anualment", tot i que desgraciadament, "no és únicament el crim organitzat el que opera de manera il·legal (…) En l’alimentació del mercat il·lícit s’hi troba la gran indústria d’abast nacional i internacional, incloses empreses amb participació rellevant de capital públic".

En implantar la incineració, sigui quina sigui la tecnologia adoptada (de graelles, de llit fluiditzant, de tambor rotatori) i independentment del material que es destina a la combustió (residus sòlids urbans, residus tòxics, hospitalaris, industrials, etc.) es produeixen diversos milers de substàncies contaminants de les quals solament el 10-20% son conegudes; la seva formació depèn, entre d’altres, del material que es crema, de la temperatura registrada i de la mescla totalment casual de les substàncies en els forns. Des d’aquest punt de vista els més perillosos són els propis residus sòlids urbans (RSU)^ per l’extrema heterogeneïtat que els caracteritza.

Dintre dels contaminants emesos pels incineradors s’hi troben nombroses substàncies químiques persistents, bioacumulatives algunes d’elles classificades en el grup 1 (carcinogènica provada en humans) de la IARC^ Les principals categories de contaminants són: partícules fines i ultrafines, òxids de nitrogen, sofre i carboni, compostos orgànics volàtils, metalls pesants i dioxines. Els mateixos metalls pesants i les dioxines (com d’altres disruptors hormonals emesos) s’han tornat els contaminants "símbol" dels incineradors.

La paraula "termovaloritzadors", amb què aquestes plantes són anomenades a Itàlia, és enganyós i útil solament per a que sigui més acceptable des d’un punt de vista mediàtic. La denominació precisa pot ser "planta d’incineració amb recuperació energètica": el rendiment en termes de kilowatt/hora és de fet molt baix, però altament remuneratiu pel productor perquè, en ser considerada energia de "font renovable", és pagada el triple per al gestor de la xarxa.

Tot el que s’ha exposat fa evident des del nostre punt de vista que al voltant de "l’univers dels residus" giren uns interessos econòmics enormes, en bona part il·lícits (però no solament), que justifica la forta i difusa oposició a resoldre el problema en la seva arrel, això és, no considerar més els residus com a materials a destruir, sinó recursos que cal recuperar i reintroduir en el circuit productiu. Desgraciadament, l’oposició a prendre una direcció "virtuosa" i l’obstinació a privilegiar la incineració tenen uns costos econòmics altíssims, no solament per la gestió de les plantes, sinó sobretot per a la salut humana – com ho demostra la nombrosa bibliografia al respecte i com ho ha avaluat recentment l’Informe Enhance Health.

Incineració i salut humana

Són molt nombrosos els estudis epidemiològics fets per investigar els efectes sobre la salut de la població resident a l’entorn dels incineradors, malgrat les diverses metodologies d’estudi aplicades, els nombrosos factors que generen confusió i les diverses tipologies de les plantes, han revelat nombrosos efectes adversos sobre la salut, neoplàsies i no. Entre aquests darrers, els més significatius són: increment dels naixements femelles i de les bessonades, increment de les malformacions congènites, hipofunció tiroide, diabetis, patologies cerebro-vasculars, isquèmia cardíaca, problemes de comportament, tos persistent, bronquitis, al·lèrgies, BOP, alteracions en la població infantil com ara dificultats respiratòries, mal de caps, alteracions estomacals, fatiga. Encara més nombroses i estadísticament significatives són les evidències sobre augment dels càncers.

La revisió de 46 estudis publicats en els Annals de l’Institut Superior de Sanitat l’any 2004 reporta un increment significatiu en 2/3 dels estudis que han analitzat la incidència, prevalença, mortalitat per càncer (especialment càncer de pulmó, linfoma de Hodgkin, sarcoma, neoplàsies infantils). Assenyalen també augments de càncer al fetge, laringe, estómac, còlon i recte, vesícula, ronyó, pit.²

A l’estudi francès de l’any 2006 ("Etude d’incidence des cancers à proximité des usines d’incinèration d’ordures ménagèrer"^{}) realitzat per Invs – Departement Santè Environement sobre 135.567 casos de càncer diagnosticats entre els anys 1990-99 sobre 25.000 persones /any residents a les proximitats d’incineradors, s’hi registre, passant del menor al major nivell d’exposició, un augment estadísticament significatiu de risc per a tots els càncers que afecten les dones, càncer de pit, linfoma, tumor al fetge i sarcoma.³

En nombrosos informes pròpiament el sarcomes es consideren com a patologia "sentinella" de la contaminació multiforme produïda per les plantes d’incineració i han estat correlacionats en particular amb l’exposició a dioxines. El recent estudi sobre sarcomes a la província de Venècia demostra un risc de desenvolupar la malaltia 3,3 vegades més alt entre els individus amb un període més llarg i més alt nivell d’exposició. ⁴

L’estudi Enhance Health

Es tracta d’un estudi finançat per la Comunitat europea en l’àmbit del Projecte Interreg IIIC, presentat en conferència de premsa el març de 2007 a Forli, els objectius del qual van ser:

• aportar una visió global sobre el possible impacte sobre la salut en l’àrea on es troba ubicat l’incinerador per mitjà d’un estudi pilot;

• sintetitzar els resultats de tres estudis pilot realitzats en zones properes a incineradors a Hongria, Itàlia i Polònia (d’aquest darrer no es van reportar dades perquè la planta no és encara en fase de funcionament).

• fornir criteris d’avaluació per implementar un sistema de vigilància integrat (ambiental i sanitari), els elements fonamentals del qual vinguin identificats mitjançant el monitoreig de l’estat de salut amb les dades de mortalitat i morbilitat i mitjançant el monitoreig de la contaminació de l’àrea.

A l’Informe final són consultables les dades relatives a la investigació feta a Hongria i a Itàlia i no hi manquen motius de preocupació, en ambdues situacions segons el nostre parer. La impressió que se’n deriva, en canvi, és que les informacions com a mínim inquietants que, de tant en tant, poden aparèixer, són immediatament desmentides, atenuades o corregides amb una intenció tranquil·litzadora.

Lamentablement la metodologia usada en els dos Països ha estat diversa de manera que els resultats no són comparables entre ells, en clara contradicció amb la premissa que reproduïm literalment: "el partner hongarès, el partner polonès, l’ARPA i l’AUSL italians, hauran de realitzar l’activitat d’experimentació assegurant la comparabilitat dels resultats amb la finalitat de garantir la "transferibilitat" així com la correcció científica del projecte".

Respecte Hongria, els resultats aportats al voltant de Dorog, on hi ha un incinerador per a residus tòxics que ha tractat 30.000 tones/any des de 1980 fins al 1996, mostra augments estadísticament significatius de SMR:

• en el sexe masculí, +38% per càncer còlon-rectal, +65% per alteracions cardíaques, +35% per alteracions cerebro-vasculars, + 42% per malaltia pulmonar crònica;

• en el sexe femení, +49% per alteracions cerebro-vasculars.

Particularment significativa és també la mortalitat per patologies pulmonars cròniques on és evident el progressiu increment en funció de la distància, fins a 15 km de la planta, i la morbilitat infantil que mostra un increment dels problemes de les altes i baixes vies respiratòries, de bronquitis i pulmonies, en funció dels nivells de PM 10 i de monòxid de carboni.

En el capítol "Resultats" els autors reconeixen per tant que l’estudi hongarès "evidencia alguns efectes sobre la salut", però declaren la impossibilitat d’establir un nexe causal per la presència d’altres fonts de contaminació que cal tancar; allò que sembla sorprenent és que s’hagi triat un mètode de recerca que no permet discriminar els efectes de les diverses fonts, malgrat haver pres nota de la seva existència.

Encara més interessants (o si voleu més inquietants) són les observacions que es poden fer en l’estudi desenvolupat al barri de Coriano a Forli (CF) on hi trobem dues plantes en funcionament: una per a residus d’hospitals i l’altra per a residus d’origen municipals (RM). L’enquesta desenvolupada mitjançant un sistema d’informació geogràfica (GIS) ha analitzat l’exposició a metalls pesants, estimada per mitjà d’un model matemàtic, de la població resident durant un mínim de 5 anys dintre d’una àrea d’un radi de 3,5 km al voltant de les plantes. Les puntes estadísticament significatives són obtingudes per al sexe femení: concretament s’hi ha registrat un augment del risc de mort per totes les causes relacionades amb l’exposició a metalls pesants entre el +7% i el 17%. La mortalitat per a tots els tumors augmenta en la mateixa població de manera coherent amb l’augment d’exposició entre un +17% a un +54%. Particularment, per al càncer còlon-rectal, el risc es troba comprès entre un +32% i un 147%, pel d’estómac entre un +75% i un +188%, pel càncer de mama entre un +10% i un +116%. Aquesta estimació es revela particularment dramàtica perquè es basa en un ampli nombre de casos (358 morts per càncer entre les dones exposades i 166 entre les no exposades) observats solament pel període 1990 – 2003 i solament entre les dones residents com a mínim durant 5 anys en l’àrea contaminada.

Aquests resultats podrien ser encara de major relleu, on la població de referència fos realment no exposada: és més, el nivell mínim d’exposició pres com a referència correspon a una concentració estimada de metalls pesants compresa entre 0’61 i 1’9 ng/m³, valor certament no nul ni insignificant. Per tant, sembla molt sorprenent la conclusió de l’estudi que literalment afirma: "l’estudi epidemiològic de l’àrea de CF en l’anàlisi de tota la cohort per nivells d’exposició ambiental potencialment atribuïbles a les plantes incineradores (traçador de metalls pesants) ajustat als nivells socioeconòmics de la població, no mostra un excés de mortalitat general ni d’incidència del conjunt dels tumors". Una vegada més, aleshores es tendeix a diluir el que es mostra, en considerar junts el sexe masculí (en el qual no s’hi han registrat excessos) i el sexe femení, encara que les mateixes conclusions de l’Informe sostenen més endavant que: "tanmateix, en analitzar els casos individuals, es van trobar alguns excessos de mortalitat així com incidència a considerar amb major atenció. A més, s’ha trobat en les dones un excés de mortalitat per tumors d’estómac, còlon, recte, pit i conjunt de tumors".

Segons el nostre parer, en comptes dels resultats derivats de l’estudi Enhance Health, particularment els corresponents a Forli, són perfectament en línia amb els riscs senyalats per nombrosos estudis com ho hem senyalat abans. Aquesta preocupació sembla compartida a l’extensa regió de l’Emilia Romagna que ha decidit d’estendre aquest tipus d’estudis al conjunt de la població regional exposada, sense considerar però, en aplicació dels principis de prevenció i precaució (o com a mínim fins que l’estudi no s’hagi realitzat), a decretar una immediata moratòria per a les plantes en funcionament o en construcció.

Conclusions

Encara que, absurdament, cap estudi epidemiològic hagi evidenciat impactes sobre la salut humana, el sol fet que aquestes plantes d’incineració emetin un gran nombre de contaminants perillosos i persistents, fa al nostre entendre moralment inacceptable de continuar exposant la població a uns riscs totalment evitables, donades les alternatives concretes existents.

Perseverar amb estudis epidemiològics, que difícilment portaran a conclusions exhaustives, en virtut d’aquesta consideració sembla enganyós.

Quan s’anoten als voltants d’un incinerador increments d’un sèrie de patologies i, entre elles un augment de sarcomes, és ben difícil – després de l’estudi de Zambon-Ricci – ⁴ i apel·lant a factors de confusió, mantenir l’afirmació que l’incinerador no ha produït una alteració greu de l’entorn que soscavaria l’estat de salut general de la població.

No tots som epidemiòlegs de professió, però tots som metges que, amb diverses especialitats, exercim a centres de salut pública i reconeixent plenament l’article 5 del Codi Deontològic que es compromet a "promoure una cultura pública adreçada a l’ús apropiat dels recursos naturals també amb la finalitat de garantir a les generacions futures un medi ambient habitable". Per això no podem no estar al costat de la població que avui, com en el seu temps els treballadors ho van fer a les fàbriques, està defensant la seva salut i la salvaguarda del lloc on viu.

No volem que es perdi una altra bona ocasió per fer una prevenció primària i es deixi de fet sota la magistratura la tasca de protegir el dret a la salut.

24 d’agost de 2007

Autors:

Federico Bartolini (metge de medicina general), Michelangiolo Bolognini (higienista), Ernesto Burgio (pediatra), Francesca Cigala (psiquiatra), Michela Franchini (epidemiòloga), Gabriella Filippazzo (epidemiòleg), Andrea Galassi (metge de medicina general), Massimo Generoso (pediatra), Valerio Gennaro (epidemiòleg i oncòleg), Patrizia Gentilini (onco-hematòloga), Ferdinando Laghi (internista), Antonio Marfella (oncòleg i radiòleg), Vincenzo Migaleddu (radiòleg), Celestino Panizza (metge de salut laboral), Maria Grazia Petronio (higienista), Liliana Pittini (ginecòloga), Roberta Rafelli (ginecòloga), Giancarlo Rasconi (metge de salut laboral), Ruggero Ridolfi (oncòleg i endocrinòleg), Antonella Romanini (oncòloga), Roberto Romizi (Associació de metges pel medi d’Itàlia), Danila Rosetti (metgessa de medicina general), Giuseppe Timoncini (pediatre), Lorenzo Tomatis ((IARC; Comitè Internacional, Associació de metges pel medi), Bruno Tonelli (metge de medicina general), Giovanni Vantaggi (metge de medicina general), Valerio Vicentini (neuròleg).

Bibliografia

1. Report final del Projecte europeu "Enhance Health" – Interreg IIIC East Progra, consultable a: http://www.alessandroronchi.net/files/relazione_enhance_health.pdf

2. Franchini, M. et al. Health effects of exposure to waste incinerator emissions: a review of epidemiological studies. Ann Ist Sup San 2004.

3. Institut de Veille Sanitaire – Etude d’incidence des cancers à proximité des usines d’incinération d’ordure ménagères. http://www.invs.sante.fr/publications/2006.

4. Zambon P. et al. Sarcoma risk and dioxin emissions from incinerators and industrial plants: a population based case-control study (Italy). Environmental Health 2007 (in press).

Tweet

Tweet

IMPOSTOS SI, ABUSOS NO!!

Aturem la pujada abusiva de l’IBI. més d’un 38% els 4 darrers anys.

NO A LA MODIFICACIÓ DEL PGM

Amb perdua de zones verdes i d’equipaments a Mas Lluí

i de zones forestals al Parc de Collserola.

NO AL TRASLLAT DE L’ESCOLA D’ADULTS FORA DEL CASC URBÀ

NO AL COST ABUSIU DELS APARCAMENTS AL BARRI DE CAN CALDERS , més de 38000€.

CONCENTRACIÓ I MANIFESTACIÓ EL DIA 30 DE JUNY A LES 7 DE LA TARDA A LA PLAÇA DE LA VILA.

Convoquen: A. veins de Mas Lluí, Roses-Castellbell, Can Nadal, Can Calders, Falguera, Les Grasses, Coordinadora d’oposició a la Modificació del PGM

Tweet

Tweet

Tweet

David O. Carpenter: "Los contaminantes orgánicos persistentes hacen que la gente enferme más y de forma más grave" 17-02-2009 Entrevista a David O. Carpenter, director del Instituto de Salud y Medio Ambiente de la Universidad de Albany. Doctorado en Harvard y ejerciendo en la Universidad de Albany (Nueva York), este especialista puso el dedo en la llaga hace cuatro años al demostrar que los índices de contaminación de grandes áreas urbanas, como Nueva York, EE.UU., son determinantes en el aumento de la incidencia de enfermedades respiratorias infantiles, con independencia de variables sociodemográficas. Fuente: Consumer Eroski Autor: Por JORDI MONTANER Fecha de publicación: 10 de febrero de 2009 ¿Somos lo que respiramos? La calidad del aire respirado incide enormemente en la salud, no cabe duda. Las autoridades sanitarias de Nueva York detectaban irregularidades en la epidemiología estatal del asma y de otras enfermedades neumológicas infantiles, y solicitaron a nuestro grupo que investigara por qué. Y su investigación motivó que se llevaran las manos a la cabeza. La hipótesis que las autoridades postulaban entonces era que la incidencia de enfermedades respiratorias crece siempre en las zonas de población con renta más baja o de origen inmigrante (como ocurre con la tuberculosis). Sin embargo, nuestra investigación reveló que los bebés de los habitantes del Estado de Nueva York que habitan junto a grandes vertederos con densidad de bifenilos policlorados (PCB) o pesticidas corren un riesgo grave de padecer enfermedades respiratorias sólo como consecuencia de la contaminación atmosférica en su lugar de residencia. Elaboramos un artículo que apareció en la revista "Environmental Toxicology and Pharmacology" y que levantó ampollas. ¿Por qué? Si los bebés enferman por la pobreza, la responsabilidad de la Administración es muy ambigua; pero si las enfermedades se deben a la política de residuos del Estado, la cosa cambia. ¿Cómo llevaron a cabo su investigación? Hay estudios que analizan la influencia de los contaminantes sobre enfermedades neurodegenerativas como el Alzheimer Primero estudiamos a los pacientes hospitalizados, con un detalle de edades y diagnósticos, y vimos que la razón de que en determinados condados o barrios de Nueva York la gente enfermara más o lo hiciera de forma más grave se correspondía con la presencia ambiental de contaminantes orgánicos persistentes (POP), PCB y pesticidas. ¿Qué enfermedades entraban en esta lista? Asma, bronquitis y enfermedades infecciosas del tracto respiratorio. La presencia de contaminantes atmosféricos en las zonas con más prevalencia superaba en un 20% la de otras zonas de Nueva York. ¿No coincide con las zonas más depauperadas o marginales? No necesariamente. A modo de ejemplo, tenemos la zona ribereña del río Hudson, desde Hudson Falls hasta la isla de Manhattan. Estudios epidemiológicos avalan que se trata de una zona con una renta "per capita" elevada, poquísimos fumadores, hábitos dietéticos saludables (elevada concentración de vegetarianos) y con una exquisita afición a la práctica de ejercicio físico al aire libre… La concentración de PCB en el aire de aquella zona es mucho mayor que en otros lados de Nueva York, lo que se correlaciona con una incidencia mayor de enfermedades respiratorias en edad pediátrica y en un mayor número de hospitalizaciones. Pero las infecciones se deben a microbios, más que a contaminantes. Datos fisiopatológicos avalan que los PCB tienen la capacidad de deteriorar el sistema inmune y propiciar, de esta manera, un mayor número de infecciones tanto víricas como bacterianas. En los barrios contaminados había una incidencia de gripe, neumonías y bronquitis estadísticamente superior a la de barrios sin contaminación. Las partículas POP a las que se refiere en su estudio se ingieren de forma habitual a través de los alimentos, por productos contaminados… Ésta fue la segunda revelación del trabajo: demostrar que este tipo de tóxicos no sólo se ingieren a través del pescado, carnes, leches o huevos contaminados, sino por la inhalación del aire en la respiración. Aunque vigente, su investigación se llevó a cabo hace cuatro años. ¿Tiene noticia de otros estudios que apoyen estos hallazgos? Hace escasos meses, un estudio pediátrico llevado a cabo en Holanda (publicado en "Environmental Health Perspectives") demostró que los niños de zonas con presencia de dioxinas y PCB en la atmósfera desarrollan más infecciones de oído medio y sarampión que los de zonas contaminadas. Por el contrario, la tasa de reacciones alérgicas suele ser menor. Hay estudios en marcha que analizan, asimismo, la influencia de los contaminantes sobre enfermedades neurodegenerativas como, por ejemplo, la enfermedad de Alzheimer. Los brotes de enfermedad responden a los años más recientes. ¿Está el aire de Nueva York ahora más contaminado que hace diez años? Si atendiéramos a la casuística, sí; pero los frenos industriales a la contaminación han verificado de forma reiterada su eficacia, y especulamos con que los brotes detectados se refieran a una fuente de contaminación aérea totalmente imprevista: los atentados del 11 de septiembre sobre las torres gemelas. DE NUEVA YORK A VALENCIA   Un equipo de la Universidad de Valencia, dirigido por Josep Ferrís i Tortajada, ha llevado a cabo en nuestro país una investigación-secuela de la de David O. Carpenter- evaluando el peso epidemiológico de enfermedades asociadas a la contaminación atmosférica por combustibles fósiles. Parten estos investigadores de la constatación de que la contaminación atmosférica secundaria a la combustión de sustancias fósiles y los residuos de diversas actividades humanas en los países occidentales está produciendo un cambio importante en la composición de los gases que respiramos. "Esta contaminación genera efectos perjudiciales sobre la salud humana, con importantes repercusiones en los patrones de morbimortalidad, siendo especialmente vulnerable la población pediátrica, las personas mayores, mujeres embarazadas, lactantes y personas que padezcan enfermedades cardiorrespiratorias con independencia de la edad". Las enfermedades asociadas a contaminantes medioambientales generados por combustibles fósiles abarcan, según Ferrís i Tortajada, un amplio abanico de patologías que oscilan desde conjuntivitis, sinusitis, faringitis o cefaleas a bronquitis asmática grave, EPOC, insuficiencias cardiaca, renal o hepática y cánceres.

Tweet

Conferència:

Salut i incineració de residus

26 de Febrer

18,30 hores

CFPA Mestre Esteve

Pl. Ferrer i Guardia 1-3

Col.labora AAVV Can Calders

5 de Març

19,30

AAVV Roses Castellbell

c/ Carles Buigas 49

6 de Març

19,30

AAVV Can Maginas

c/ Hospitalet 25

La conferència consistirà en:

· Vídeo resum de la conferència que el Doctor Josep Ferris va fer a Sant Feliu el dia 14 de juny de 2008

(35minuts)

· Exposició de la situació actual a càrrec d’un membre d’Aire Net

(20 minuts)

· Torn de preguntes i debat

PLATAFORMA AIRE NET

Tweet

La ley 16/2002 de Prevención de la Contaminación Atmosférica obliga a las empresas cementeras a someterse al procedimiento de Autorización Ambiental Integral (AAI). Pero son varias las empresas que, por motivos de rentabilidad económica, aprovechan el expediente de AAI para solicitar la sustitución de combustible tradicional por la incineración de neumáticos, plásticos y otros residuos como lodos de depuradoras, barnices, aceites o disolventes, e incluso harinas cárnicas, cuya combustión genera sustancias tóxicas y peligrosas para la salud, metales pesados como el mercurio, y contaminantes orgánicos persistentes como son las dioxinas y furanos que se forman a partir de la combustión del 1% de cloro contenido en los neumáticos.  

La incineración de residuos peligrosos en los hornos de las cementeras ya había generado alarma social hace años, cuando algunas de estas empresas fueron señaladas por haber incinerado los restos de animales muertos por la enfermedad de las "vacas locas". 

El recurso a la incineración de residuos tóxicos y peligrosos constituye un motivo de especial preocupación por cuanto España es el país de la Unión Europea que en estos últimos años ha consumido la mayor parte del cemento hasta alcanzar la quinta parte del total de la UE-25, liderato atribuible a las desproporcionadas dimensiones del sector de la construcción, tanto en edificación como en obra pública.  

Por la mencionada vía de presentación de proyectos de incineración de residuos industriales, eufemísticamente denominada como "valorización de residuos", las Consejerías de Medio Ambiente de la mayoría de las Comunidades Autónomas han autorizado proyectos presentados por las fábricas de cemento que incluyen la incineración de este tipo de residuos. 

Por ejemplo, la Consejería de Medio Ambiente de Castilla-La Mancha ha autorizado: 

- A la empresa multinacional mexicana CEMEX, en el municipio de Yepes, la incineración de 20.000 Tn/año de neumáticos y 25.000 Tn/año de plásticos, fábrica de cemento que viene incinerando neumáticos troceados desde marzo de 2007 y que carece del informe Favorable de la Dirección General de Calidad Ambiental, por incumplir el condicionado del Programa de Vigilancia al que se supedita la entrada en vigor de la autorización; 

- A la empresa multinacional HOLCIM ESPAÑA S.A., en Yeles, la incineración de 7.000 Tn/año de neumáticos, 2.000 Tn/año de plásticos no halogenados, 7.000 Tn/año de lodos calizos de la industria papelera, 10.000 Tn/año de disolventes y licores madre no halogenados, 3.000 Tn/año de residuos y lodos acuosos que contienen pintura, barniz y tintes, y 35 Tn/año de aceite mineral usado; con el agravante que la industria está a menos de 2 Km del casco urbano.  

- Y, de otra parte, se ha autorizado a la empresa multinacional francesa LAFARGE CEMENTOS S.A, en Villaluenga de la Sagra, la incineración de 45.000 Tn/año de residuos líquidos tóxicos y peligrosos, y a quien se le había permitido incinerar desde el año 2002 más de 30.000 Tn anuales de residuos sin haber obtenido la AAI que finalmente se le ha otorgado.  

Las tres fábricas de cemento concentran su impacto en una zona reducida, como es la comarca de La Sagra, donde también se encuentran 29 cerámicas, la central térmica de Villaseca canteras a cielo abierto y polígonos industriales, con el agravante que, según el registro europeo EPER, el 43,37% de los complejos más contaminantes de España están ubicados en Castilla-La Mancha.  

Todo ello sin que Ayuntamientos colindantes  y vecinos afectados hayan sido llamados a consulta ni recibidos en trámite de audiencia en calidad de interesados, como marca la Ley 16/2002 sobre prevención y control integrado de la contaminación, y como recomiendan el Reglamento Europeo 850/2004 y el Convenio de Aarhus, para poder conocer dichas decisiones antes de ser aprobadas y tener así opción a alegar con conocimiento de causa por los posibles riesgos para la salud y el medio ambiente que se derivan del proceso de incineración, todo ello en defensa del derecho constitucional a la salud y su corolario de protección del medio ambiente, desconsiderando las decenas de miles de firmas de ciudadanos y las mociones presentadas contra estos proyectos por Ayuntamientos, Mancomunidades y plataformas ciudadanas.  

De otra parte, la combustión de neumáticos y otros residuos contaminantes contraviene los objetivos acordados en el Convenio de Estocolmo sobre Compuestos Orgánicos Persistentes de 2001, ratificado por España, de eliminar o reducir al máximo la producción de dioxinas, furanos y otros Compuestos Orgánicos Persistentes, sustancias cancerígenas extremadamente dañinas para la salud humana, una de cuyas principales fuentes asegura dicho Convenio que son las fábricas de cemento que incineran ese tipo de residuos.  

Además, la autorización otorgada a las cementeras para la incineración de residuos vulnera hasta hacerlo inviable a medio plazo el principio de precaución y el principio básico de jerarquía que preside la Ley 10/98 y los Planes de gestión de residuos establecidos a nivel europeo, estatal y autonómico, que obligan a gestionarlos prioritariamente a través de la reducción, la reutilización y el reciclaje, totalmente factibles para los neumáticos, reutilizables en la construcción de carreteras, y cuya incineración ocupa el último lugar de esta jerarquía, puesto que no los elimina y sólo los dispersa, liberando a la atmósfera nuevas sustancias resultantes de la combustión, que son mucho más peligrosas que los materiales de partida. La incineración de neumáticos en las cementeras, incentivada económica y fiscalmente, entra en contradicción con los Planes estatales y autonómicos de reutilización y reciclaje de neumáticos fuera de uso para su utilización en recauchutado, firme de carreteras, pistas polideportivas, etc., poniendo en riesgo la viabilidad económica de las empresas dedicadas a la reutilización y reciclaje compatibles con la salud humana y el medio ambiente. 

Esta situación tiene su correspondencia en otras Comunidades Autónomas, por ejemplo en Cataluña, donde la Consejería de Medio Ambiente de la Generalitat ha autorizado a la empresa LAFARGE, en Moncada i Reixach, la combustión de lodos de depuradoras y cenizas volantes, a 90 metros del casco urbano, y a la empresa CEMEX, en San Feliu de Llobregat, a 200 metros del casco urbano. 

Una situación similar se produce en Castilla y León, con cuatro proyectos de incineración de neumáticos y residuos en la provincia de León: las cementeras COSMOS, en Toral de los Vados, que pretende quemar 20.639 Tn/año de neumáticos, 10.320 Tn/año de plásticos, 21.671 Tn/año de lodos y 14.447 Tn/año de harinas y grasas animales; TUDELA-VEGUÍN, en La Robla, que proyecta quemar 18.000 Tn/año de neumáticos con el mismo fin; RMD, en Ardoncino, que proyecta poner en marcha su planta de termólisis con capacidad para 24.000 Tn/año y la planta de "pirolisis-flash" promovida por ECOSPANUS, S.L. con capacidad para 70.000 Tn/año. 
 

Por todo ello, se presenta la siguiente 
 

                                    PROPOSICIÓN NO DE LEY 

"El Congreso de los Diputados insta al Gobierno a:  

1.- A presentar al Congreso de los Diputados un informe sobre el estado de cumplimiento de la legislación vigente en materia de incineración de residuos en las fábricas de cemento y sobre las medidas institucionales de vigilancia, con especial referencia a la Ley 10/1998 de Residuos, a la Ley 16/2002 de Prevención y Control Integrado de la Contaminación, al Real Decreto 653/2003 sobre incineración de residuos, a la Ley 10/98 y a los Planes de Gestión de Residuos, al Reglamento Europeo 850/2004, al Convenio de Estocolmo sobre Compuestos Orgánicos Persistentes de 2001; 

2.- A presentar al Congreso de los Diputados un informe relativo a las Autorizaciones Ambientales Integrales concedidas en España a las empresas fabricantes de cemento que incluyen la incineración de residuos, en aplicación del artículo 5 del Real-Decreto 508/2007 de 20 de abril; 

3.- A promover con las Comunidades Autónomas, en el marco de la Conferencia Sectorial de Medio Ambiente, el compromiso de velar por el cumplimiento riguroso de la legislación vigente en la materia; de rechazar los proyectos presentados por las empresas fabricantes de cemento que incluyan la incineración de neumáticos y demás combustibles tóxicos; y de promover la sustitución del combustible utilizado ilegalmente en los hornos por otras fuentes tradicionales. 

4.- A promover incentivos económicos y fiscales a las empresas especializadas en la reutilización y el reciclaje de neumáticos para usos compatibles con la salud humana y el medio ambiente." 
 

Palacio del Congreso de los Diputados

Madrid a 5 de febrero de 2009 
 
 
 

Gaspar Llamazares Trigo                            Joan Herrera Torres

Diputado                                                Portavoz 

Tweet